[Marc0]

Un comentario de las obras de arte : Casa tassel y La pedrera de Barcelona.........no¿

[why]

No

[Jaifman]

Una ni siquiera se que es

[HighLight]

Te parecerá raro, pero creo que sí... Lo busco.

Vale, algo hay. Es un comentario que hizo una alumna de mi instituto... Luego ruló por ahí gracias a la magia de internet. No son un prodigio de redacción pero valen para estudiar. Está en catalán, pero si mal no recuerdo eres catalán, así que... Voy con el copiar y pegar:

CASA TASSEL de HORTA


A/ Context històric:
A finals del s. XIX, va ser construïda i decorada a Bèlgica la Casa Tassel per Víctor Horta.
Horta, un arquitecte belga, va crear una arquitectura basada en la línia corba i en la suma d'elements arquitectònics i decoratius. Això el va fer convertir-se en un dels autors més reconeguts de l'arquitectura modernista. Coneixem obres com la Casa Tassel, l'Hotel Solvay...
Aquesta arquitectura pertany al modernisme o art noveau el qual sorgeix a França i vol dir "art nou". Aquest es dóna entre una classe burgesa industrial i s'expansiona per tot Europa. El modernisme parteix d'un doble rebuig: rebutja l'academicisme i la lletjor del món industrial. Per això és un estil tan decoratiu, fins i tot a vegades només decoratiu. Ara bé, els grans arquitectes modernistes també aporten solucions innovadores als problemes constructius, com ara el concepte global d'edifici o l'ús dels elements estructurals com si fossin decoratius.
Els motius decoratius del modernisme, que són el que crida l'atenció a primera vista, s'inspiren en la natura: línies corbes, ondulants, arabescos, flors, arbres, fulles, branques, ones, algues, libèl•lules, papallones, paons, cignes i, tot seguint la ideologia dominant al segle XIX que identificava dona amb natura, es representa el cos femení com si fos un element més.  Els temes més tractats en aquest estil són temes mitològics.
Arquitectures d'aquest art a Espanya arriben de la mà de Gaudí al s. XX: La Casa Batlle, el Parc Güell, la inacabada Sagrada Família...



B/ Explicació arquitectura:
Les fines columnes de ferro de la Casa Tassel combinen la funció de suport amb la decorativa, que en el cas dels capitells és plena d'imaginació i creativitat. Les bigues del sostre són de ferro i estan ben a la vista, com un element més del conjunt.
Aquesta casa va ser ideada per adaptar-se a les necessitats dels seus propietaris, per això  respecta sempre l'escala humana. De la seva façana, estreta i simple, es sobresurt la part central de vidre que li confereix una marcada sinuositat. Hi destaquen, també, les finestres separades per columnes de pedra a l'alçada del primer pis i les petites columnes de metall amb una reixa insòlita. Al tercer pis, hi ha una terrassa.
L'edifici no desentona exteriorment de la resta que l'envolten; el que el fa especial és el tractament de les balconades i la importància que s'hi atorga al vidre.
Interiorment, la planta és estreta i allargada, quasi rectangular. La distribució interior dels tres pisos ve determinada per l'escala que neix al vestíbul i que no permet situar les habitacions a banda i banda d'un passadís, la qual cosa trenca la disposició fins aquell moment tradicional.
L'element decoratiu, inspirat en motius vegetals, és de tal importància que es podria afirmar que no hi ha res que no tingui una funció ornamental, incloent-hi les columnes o petits detalls com les manetes de les portes o els llums.


C/ Significat i interpretació:

La Casa Tassel és un edifici privat i de caràcter civil. La sensualitat de la línia corba, anomenada coup de fouet, i els motius vegetals envaeixen tota la casa i són un símbol de la seva integració a la natura. La burgesia, que és qui finançava les construccions modernistes, desitjava distanciar-se de l'embrutiment i la masificació que comportava la forta industrialització d'algunes ciutats europees, alegrant i fent més excitant el depriment paisatge d'aquestes ciutats.
Fou un encàrrec del Sr. Tassel, professor de Geometria Descriptiva de la Universitat de Brussel•les.

La Casa Tassel havia de tenir una única funció: ser de gust del seu propietari, el qual segurament cercava una llar elegant i confortable.
L'estretor i profunditat de l'edifici és causada probablement per l'escassetat de sòl edificable a Brussel•les aquells anys.

L'art noveau rep influències dels arts de Japó, de Creta (arts Minoic i Micenic) i de l'arquitectura del ferro.

CASA MILÀ de GAUDÍ

A/ Autor i context històric:
A principis del s. XX va ser construïda la Pedrera o Casa Milà per Antoni Gaudí. Gaudí va néixer a Tarragona i era fill i nét de persones que treballaven amb el ferro forjat. Aquest va ser un nen malaltís, el que va provocar que només mantingués contacte amb la seva mare i algun dels seus quatre germans, cosa que el va fer estimular dues de les seves capacitats que tant el repercutiran en la seva vida adulta: l'observació i l'anàlisi de la natura.
Antoni Gaudí es va dirigir a la Ciutat Condal per cursar la titulació en Arquitectura la qual es va retrasar per la seva inestabilitat econòmica. Li varen dir: <<He aprovat a un boig o a un geni.>>
Gaudí va ser un home excèntric, amb molt de geni i rigurositat en el tracte. Intransigent en matèria professional però comprensiu en el pla humà. Honest i generós. Amb un gran sentiment nacional, era catalanista i molt religiós.
El comte Güell es posa en contacte amb Gaudí desprès de l'exposició de la seva primera obra (un vitrall per posar guants) i es converteix en el seu protector. Tota la burgesia industrial catalana volien tenir com a arquitecte personal a Gaudí. Estava molt sol•licitat.
En les seves calculades obres utilitza mosaics, ceràmica trencadissa, escrultures i pintures relacionades amb l'arquitectura, columnes inclinades amb capitells fantàstics, les formes geomètriques són molt pures, xemeneies...
Durant la seva vida professional fent encàrrecs de tot tipus: faroles, mobiliari, cases, pavellons... Ex.: El Palau Güell, la Colònia Güell, Casa Calvet, Casa Bell-lloc, caballerises, Casa Milà...
Aquesta arquitectura pertany al modernisme o art noveau el qual sorgeix a França i vol dir "art nou". Aquest es dóna entre una classe burgesa industrial i s'expansiona per tot Europa. El modernisme parteix d'un doble rebuig: rebutja l'academicisme i la lletjor del món industrial. Per això és un estil tan decoratiu, fins i tot a vegades només decoratiu. Ara bé, els grans arquitectes modernistes també aporten solucions innovadores als problemes constructius, com ara el concepte global d'edifici o l'ús dels elements estructurals com si fossin decoratius.
Els motius decoratius del modernisme, que són el que crida l'atenció a primera vista, s'inspiren en la natura: línies corbes, ondulants, arabescos, flors, arbres, fulles, branques, ones, algues, libèl•lules, papallones, paons, cignes i, tot seguint la ideologia dominant al segle XIX que identificava dona amb natura, es representa el cos femení com si fos un element més.  Els temes més tractats en aquest estil són temes mitològics.
Arquitectures d'aquest art a Espanya arriben de la mà de Gaudí i Domènech i Montaner al s. XX: La Casa Batlle, el Parc Güell, la inacabada Sagrada Família, el palau de la música catalana...

B/ Explicació arquitectura:
L'edifici se sustenta en una estructura de ferro combinada amb la utilització de pedra natural i maons.
La façana constitueix una estructura autònoma connectada al cos de l'edifici mitjançant un complex sistema de bigues i tirants de ferro. Va ser construïda amb carreus de pedra natural tallada a peu d'obra (d'aquí s'obté el sobrenom de "La Predera").
Les plantes es recolzen en pilars i jàsseres corbes, mentre que arcs parabòlics i columnes inclinades desafien l'equilibri i compensen, amb una complexa tècnica, els esforços verticals i horitzontals.
Exteriorment La Casa Milà sembla una muntanya de pedra de formes capricioses. Les línies corbes i paràboles dominen tots els contorns, tot creant un efecte únic. Les obertures de les finestres i les portes i balconades, fets amb ferro forjat i modelat en forma de motius vegetals, segueixen la mateixa tònica.
L'edifici es compon d'una planta baixa, cinc pisos i un àtic dominat per arcs parabòlics i revestit totalment de tessel•les de ceràmica blanca. Arran de carrer uns pilars en forma d'arbres inclinats enllacen exteriorment amb els volums de pedra dels pisos superiors.
Al terrat, unes capricioses formes escultòriques que recorden als paisatges de la Çapadòcia (Turquia) acullen els dipòsits de l'aigua i les capses de les escales i dels ascensors, i es converteixen en alguns dels elements més emblemàtics de l'edifici.
En travessar la llinda de l'accés principal a la planta baixa, s'arriba a un dels dos celoberts que conté l'edifici i que aporten ventilació i llum natural a l'interior. És entorn d'aquests espais que s'articula la distribució de les plantes, compartimentades de manera irregular i sense un ordre aparent fet que dóna com a resultat uns habitatges amb cambres de formes poligonals que obligà a


CASA MILÂ de GAUDÍ

moblar-los amb uns habitatges amb cambres de formes poligonals que obligà a moblar-los amb un mobiliari adaptat a les peculiaritats de l'espai, dissenyat pel mateix Gaudí.
La decoració interior segueix un línia modernista, amb estucs als sostres, panys amb motius florals...
L'artista innovà també en els accessos als habitatges, prescindint de les habituals escales i disposant un sistema d'ascensors que porten directament a cadascun dels habitatges.

C/ Significat i interpretació:
La sinuositat de la façana fa pensar, vista de lluny, que la pedrera ha estat modelada en argila; tanmateix, la composició de pedra i la seva talla granulada li atorguen una consistència comparable a la de determinades formes geològiques.
La Casa Milà respon a la profunda religiositat de l'autor. EL projecte inicial contemplava la disposició, al capdamunt de l'edifici, d'un gran conjunt escultòric a la Mare de Déu de Gràcia, de manera que l'edifici era una enorme base de pedra. Els atacs a la religió donats durant la Setmana Tràgica al 1909, van impulsar a l'amo de l'immoble a retirar els detalls religiosos del projecte.
La riquesa palesa en tots els detalls, la importància donada a cada bloc de pedra, que va ser tractat individualment, les evocacions oníriques de les xemeneies i, en general, l'audàcia constructiva que regalima per tots els costats de l'edifici, la converteixen en un dels referents fonamentals de l'arquitectura moderna.
Actualment la Casa Milà s'utilitza com a centre d'activitats culturals, però la seva funció original era exclusivament residencial.